jueves, 17 de marzo de 2011

VV.AA.:El viaje de la Fragata Blanca (1886)

Autores: María Dolores Marrodán Serrano, Joaquín Fernández Pérez, Miguel Angel Puig-Samper Mulero
Título: El viaje de la Fragata Blanca (1886)
Localización: Actas II Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias : Jaca, 27 de Septiembre- 1 de Octubre, 1982 / coord. por Mariano Hormigón Blánquez, Vol. 2, 1984 (La ciencia y la técnica en España entre 1850 y 1936 : comunicaciones), ISBN 84-398-1051-9 , págs. 281-296
Enlace: Dialnet

Información sobre el viaje que realizó la "fragata Blanca":
"No es que este viaje suponga un hecho de suma importancia en la historia naval o científica de nuestro país, pero lo que es obvio es la necesidad de investigarlo, ya que con demasiada frecuencia sólo nos detenemos en lo que aparentemente es más relevante, olvidando así que el análisis de nuestra historia requiere muchas veces desentrañar hechos o sucesos de apariencia más modesta, pero que encierran datos relevantes para el conocimiento y la reconstrucción aproximada de nuestro pasado.
De hecho y como veremos más adelante el viaje de la fragata Blanca supone la frustración de un proyecto de mucho más alcance, en el que los científicos españoles tenían puestas todas sus esperanzas, que pasó a convertirse en un viaje científico y de instrucción naval de menor importancia."

En este viaje, Odon de Buen decidió dedicarse a la investigación oceanográfica

En Alta mar.

VV.AA.: La recerca marina a les illes Balears

Autor: Pere Oliver Reus (Dir.)
Título: La recerca marina a les illes Balears. Els orígens de l'oceanografia espanyola
Año: 2006
Enlace: Balears fa Ciència, Colección: La ciencia en las islas Baleares, nº 5

«La recerca marina a les Illes Balears. Els orígens de l’oceanografia espanyola» és un llibre que recorre als calaixos d’aquest laboratori per a explicar els orígens de l’exploració marina a les Illes. Una ciència que es va anar consolidant i que avui continua nodrint-se i enriquint-se amb els estudis que es desenvolupen des del Centre Oceanogràfic de les Balears al moll de ponent de Palma; des de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i des de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats d’Esporles (CSIC–UIB).
La celebració d’una efemèride tant important justifica prou l’edició d’aquest treball, un estudi que, a més del seu caràcter divulgador, té un doble valor afegit. D’una banda, el text vol posar de relleu la importància que varen tenir els treballs realitzats al Laboratori de Portopí en el desenvolupament d’una ciència que avui es conrea arreu de l’Estat. D’altra banda, consider que la publicació d’aquest llibre és una oportunitat magnífica de reconèixer la tasca d’aquelles persones que, en el decurs d’aquests cent anys, s’han lliurat amb enèrgica decisió a la seva feina per aconseguir consolidar aquest projecte d’estudi dels problemes de la mar i dels seus recursos.

Francisco Vives: Pròleg
Pere Oliver Reus: La recerca marina a les Balears (part I)
Miquel Duran Ordiñana: Annex I: George Cleghorn
Miquel Duran Ordiñana: Annex II: François Étienne Delaroche
Lluis Cardona: Annex III: L'obra de J. Ferrer Aledo, J. Ferrer Hernández i E. Castaños Hernández
Antoni Gamundí: Annex IV: Santiago Ramón y Cajal a Mallorca
Antònia Ribera Siguan: Annex V: Anàlisi de l'obra de J. J. Rodríguez Femenías
Guillem Mateu: Annex VI: Anàliisi de l'obra de Guillem Colom Casasnovas (1900 - 1993)
Miquel Massutí Oliver: Annex VII: Miquel Massutí Alzamora
Sebastià Serra Busquets: Annex VIII: Les institucions locals i la investigació marina
Josep Miquel Vidal Hernández: Annex IX: Els naturalistes locals i la biologia marina al segle XIX
Els protagonistes autòctons dels estudis de Biologia marina a les illes Balears

  • JOAN RAMIS I RAMIS (1746-1819)

  • JOSEP SANXO (1777-1847)

  • FERNANDO WEYLER Y LAVIÑA (1808-1879)

  • FRANCESC BARCELÓ I COMBIS (1820-1889)

  • FRANCESC CARDONA I ORFILA (1833-1892)

  • RODRÍGUEZ FEMENÍAS I EL PROJECTE DE LABORATORI OCEANOGRÀFIC


Isabel Moll: Les activitats sobre temes marins de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (1779 - 1820)


Parte II - Recull d'imatges i documents dels primers anys, por Andreu Muntaner Darder / Pere Oliver Reus / Miquel Massutí Pascual
· 1886: viatge de la fragata Blanca
· 1908-1910: creació i inici de l’activitat al laboratori de Portopí.
· 1914-1917: creació de l’Institut Espanyol d’Oceanografia i primeres campanyes oceanogràfiques
· 1919-1931: relacions amb científics i institucions d’altres països
· 1936-1939: la Guerra Civil
· 1940-1944: després de la Guerra Civil de 1936-1939

martes, 15 de marzo de 2011

Pere Rosselló Bover: La narrativa i la prosa a Mallorca a l'inici del segle XX

Autor: Pere Rosselló Bover
Título: La narrativa i la prosa a Mallorca a l'inici del segle XX
Enlace: Libros Google
Año: L'Abadia de Montserrat, 2006 - 319 páginas

libro

Hem ordenat els articles en tres blocs. El primer reuneix dos treballs complementaris que tracen una visió panorámica de la novel·la rural i de la prosa literaria a Mallorca durant el lapse que va des dels darrers decennis del segle xix fins al tercer decenni del segle xx. El següent bloc forma el nucli central del volum amb cinc estudis sobre cinc dels narradors de l'época: Mossen Antoni M. Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Coloma Rosselló i Miralles, Joan Rosselló de Son Forteza i Salvador Galmés. La majoria d'aquests treballs reprodueixen íntegrament articles ja publicats, tot i que han estat revisats i corregits amb motiu de la seva incorporació en aquest volum. Els capítols de la tercera secció del llibre son quatre treballs mes recents. Els dedicats a les Hojas del sábado de Miquel dels Sants Oliver i als inicis periodístics de Gabriel Alomar són els estudis introductoris als volums corresponents de les obres completes d'aquests dos autors. En canvi, els que parlen de la labor assagística de Josep Sureda Blanes i de Joaquim Verdaguer foren escrits per a dues conegudes revistes de carácter cultural.


En Alta mar

Autores: R

Renom i Ferrer, María Teresa: Miquel Ferrer i Bauçà: protagonista en la sociedad de Mallorca [Google Books]

Rosselló Bover, Pere: La narrativa i la prosa a Mallorca a l'inici del segle XX [Google Books]


Autores

miércoles, 9 de marzo de 2011

María Teresa Renom: Miquel Ferrer i Bauçà: protagonista en la sociedad de Mallorca

Autor: María Teresa Renom i Ferrer
Título: Miquel Ferrer i Bauçà: protagonista en la sociedad de Mallorca
Enlace: Libros Google
Primera edición: marzo 1999




Índice
Prefacio 5
Introducción 39
serie Registro de pasaportes nos...57
Historiografía 59
Mallorca en tiempos de Miguel Fe...69
Los inicios del siglo xix 75
Pensamiento 84
Economía 93
Desamortización y exclaustración 107
Miguel Ferrer religioso trInirar...137
Los Trinitarios en Mallorca s xi...143
Los Trinitarios en Mallorca s xv...151
Miguel Ferrer su familia y su fo...168
Miguel Ferrer religioso sacerdot...177
Miguel Ferrer y las necesidades ...213
Miguel Ferrer y su vocación libe...220
Miguel Ferrer liberador Entre lo...223
La atención al pobre 244
enfermos 255
2992 4668 271
Miguel Ferrer predicador y escri...273
Compositor y liturgista 296
Escritor 307
Periodista 324
Miguel Ferrer en el contexto pol...347
sobiranía nacional y libertad de...356
Los absolutistas durante el sexe...364
entre realistas y constitucional...371
Espíritu y bondad de la Constitu...380
Cautiverio liberación y minister...393
entre dispersión y fidelidad 402
La obra sociocultural de Miguel ...430
El ámbito político 441
El ámbito religioso 452
Constructor de iglesias 467
Miguel Ferrer fundador de las Tr...483
La educación como beneficencia p...493
La liberación de la mujer 500
La educación un reto cultural al...508
Las Trinitarias de Mallorca 514
Desarrollo de la fundación 18571...524
Documentos 551
2155 2159 559
Conclusión 701

lunes, 7 de marzo de 2011

Autores

A
B
C
D
E

F
G
H
I
J

K
L
M
N
Ñ

O
P
Q
R
S

T
U
V
X
Y
Z

Autores: D

Miguel Deyá Bauzá
Extranjeros en el comercio y la manufactura del Reino de Mallorca en los siglos XVI y XVII [BSAL, 2006]

Autores: E

Gabriel Ensenyat Pujol
Mossèn Gabriel Vaquer en el context de les lletres mallorquines de la tardor medieval [BSAL, 2006]

Autores: C

B. Caimari Calafat
Una relación reservada del marqués de Casa Fuerte a su sucesor en la Capitanía General de Mallorca (1721) [BSAL, 2006]

Antoni Contreras Mas
Enfermedades infecciosas en Mallorca renacentista [BSAL, 2006]

Autores: P

Roman Piña Homs
Francesc Seguí Valls, un diplomático menorquín al servicio de cinco reyes [BSAL, 2006]

Antonio Planas Rosselló
Una relación reservada del marqués de Casa Fuerte a su sucesor en la Capitanía General de Mallorca (1721 [BSAL, 2006]

Autores: M

Joan Mas i Adrover
La pesta de 1652 a Sineu [BSAL, 2006]


Josep Massot i Muntaner
Jacint Verdaguer i Mallorca [BSAL, 2006]

Autores: B

Pep Barceló Adrover
Capbreu de Lluc de l'herència del cavaller Baltasar Tomàs [BSAL, 2006]

Maria Barceló Crespí
Mossèn Gabriel Vaquer en el context de les lletres mallorquines de la tardor medieval [BSAL, 2006]

José Luis Barrio Moya
El caballero menorquín don Isidro Márquez, secretario de la Reina Mariana de Austria en el Despacho Universal. Testamento y muerte (1672) [BSAL, 2006]

Margalida Bernat i Roca
Algunes notes sobre els forns de Madïna Mayurqa/ Ciutat de Mallorca al segle XIII [BSAL, 2006]

José Luis Barrio; El caballero menorquín don Isidro Márquez, secretario de la Reina Mariana de Austria en el Despacho Universal. Testamento y muerte

Autor: José Luis Barrio Moya
Título: El caballero menorquín don Isidro Márquez, secretario de la Reina Mariana de Austria en el Despacho Universal. Testamento y muerte (1672)

Año: 2006
Procedencia: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana,/ año 2006; págs. 247 - 254
Lengua: Español
Páginas: 7
Formato: pdf

Síntesis: Dins la sèrie de notícies sobre personatges illencs establerts a la capital del Regne i dedicats a diverses activitats professionals tant a la cort dels darrers Austries com a la dels Borbons del segle XVIII i inicis del XIX, l'autor ens dóna a conèixer el testament d'un menorquí, Isidro Màrquez, vinculat al secretariat de la reina Mariana d'Àustria. Pels llinatges i la professió paterna es pot deduir que dita persona fou fruit d'un matrimoni mixt entre un militar destinat a l'Illa de Menorca i una menorquina de socarrel.

Joan Mas: La pesta de 1652 a Sineu

Autor: Joan Mas i Adrover
Título: La pesta de 1652 a Sineu

Año: 2006
Procedencia: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana,/ año 2006; págs. 225 - 246
Lengua: Catalán
Páginas: 21
Formato: pdf

Síntesis: En este documento del Archivo Municipal de Sineu se recogen todas las actuaciones llevadas a término para prevenir primero y controlar después la llegada del contagio de la peste de 1652 a la villa. Su interés radica en la minuciosa relación de todas ellas, tanto las de tipo sanitario como las de carácter económico que pusieron en práctica los responsables de la administración de la villa. Se relacionan día a día los contagiados que fallecieron, así como los que se salvaron, donde fueron sepultados, el lugar donde guardaron cuarentena los contagiados y los gastos ocasionados para luchar contra el contagio.

Maria Barceló: Mossèn Gabriel Vaquer en el context de les lletres mallorquines de la tardor medieval

Autor: Maria Barceló Crespí y Gabriel Ensenyat Pujol
Título: Mossèn Gabriel Vaquer en el context de les lletres mallorquines de la tardor medieval

Año: 2006
Procedencia: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, año 2006; págs. 187 - 224
Lengua: Catalán
Páginas: 37
Formato: pdf

Síntesis: El prior Gabriel Vaquer fue uno de los principales impulsores de la Colegiata de Lluc. En el presente artículo se ha intentado trazar una semblanza biográfica de este personaje, cuya vida transcurrió en los años de tránsito a la Modernidad, en el marco de la Mallorca receptora de las nuevas ideas humanísticas llegadas de la Italia renacentista

Pep Barceló: Capbreu de Lluc de l'herència del cavaller Baltasar Tomàs

Autor: Pep Barceló Adrover
Título: Capbreu de Lluc de l'herència del cavaller Baltasar Tomàs

Año: 2006
Procedencia: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana,/ año 2006; págs. 155 - 186
Lengua: Catalán
Páginas: 31
Formato: pdf

Síntesis: El caballero Baltasar Tomás, heredero universal de una gran fortuna tanto por parte de su padre Tomás como de su madre Agnés, hija de Bernat Totxo, hace testamento constituyendo heredera universal de todos sus bienes , muebles e inmuebles a la Casa del Colegio de la Virgen de Lluc, como muestra de su cariño y devoción a la misma.
Este hecho originó una fuerte querella por parte de los familiares del testatario, impugnando el testamento, impugnación que no se resolvió hasta que intervino la autoridad papal, dando la razón a dicho Colegio. Con el fin de poder controlar todas las posesiones y los alodios y aranceles que le pertenecían, el citado Colegio recopiló todas las escrituras públicas y privadas en un libro llamado Capbreu, en donde se encuentran relacionados todos los bienes y las personas que debían satisfacer, cada año, el precio estipulado por la concesión adquirida, ya fuera por deudas (por haber tomada prestada cierta cantidad) , por el derecho a cultivar las tierras que poseían o por el de habitar en sus casas. Toda esta relación, como puede verse, constituía una considerable suma que permitió al Colegio de la Virgen de Lluc establecer la Colegiata, empezar convenientemente las obras del Santuario así como los albergues destinados tanto a los colegiales y alumnos (blauets), como a los peregrinos.

Josep Massot: Jacint Verdaguer i Mallorca

Autor: Josep Massot i Muntaner
Título: Jacint Verdaguer i Mallorca

Año: 2006
Procedencia: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana,/ año 2006; págs. 136 - 150
Lengua: Catalán
Páginas: 14
Formato: pdf

Síntesis: Con motivo de las Primeres Jornades d'Intercanvi cultural el autor recogió las noticias en torno a la estrecha vinculación del poeta con sus amistades mallorquínas, de manera especial con diversos miembros de la familia Aguiló. Relaciones que cristalizaron en su primer viaje a Mallorca en 1883, así como en su estancia algo más larga durante el año 1887. Las referencias a la Isla quedaron perfectamente reflejadas en la obra verdagueriana.

Roman Piña: Francesc Seguí Valls, un diplomático menorquín al servicio de cinco reyes

Autor: Roman Piña Homs
Título: Francesc Seguí Valls, un diplomático menorquín al servicio de cinco reyes

Año: 2006
Procedencia: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana,/ año 2006; págs. 115 - 136
Lengua: Español
Páginas: 21
Formato: pdf

Síntesis: L'article presenta un perfil biografié del diplomatic menorquí Frúncese Seguí Valls (1752¬ 1825). Aprofitant correspondencia familiar i documentació del Archivo del Ministerio de Asuntos Exteriores, recull la seva estancia a Roma, al servei de la Majestät británica. Portugal, el Directori
Francés, la Cort de Madrid i el Consolat de Tunis.

Antonio Planas: Una relación reservada del marqués de Casa Fuerte a su sucesor en la Capitanía General de Mallorca (1721)

Autores: Antonio Planas Rosselló y B. Caimari Calafat
Título: Una relación reservada del marqués de Casa Fuerte a su sucesor en la Capitanía General de Mallorca (1721)

Año: 2006
Procedencia: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana,/ año 2006; págs. 71 - 112
Lengua: Español
Páginas: 41
Formato: pdf

Síntesis: Al present treball donam a conèixer una relació inèdita que el Comandant General Marquès de Casa Fuerte elaborà abans de la seva sortida de l'Illa el mes d'abril de 1722 (al tener que hacerse cargo del virreinato de Nueva Espana) dirigida al seu successor, José Antonio Chaves. A dita relació Casa Fuerte informa sobre diverses qüestions referides al govern de la Capitania General del Regne de Mallorca: el govern militar, el govern polític, les darreres manifestacions de l'austracisme, les relacions envers l'anglesa Menorca, etc.

Miguel Deyá: Extranjeros en el comercio y la manufactura del Reino de Mallorca en los siglos XVI y XVII

Autor: Miguel Deyá Bauzá
Título: Extranjeros en el comercio y la manufactura del Reino de Mallorca en los siglos XVI y XVII

Año: 2006
Procedencia: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, / año 2006; págs. 43 - 68
Lengua: Español
Páginas: 25
Formato: pdf

Síntesis: És prou coneguda la importància dels mercaders extrangers en el segle XVII. de manera especial al llarg de la segona meitat. Malgrat tot aquesta presència no era una novetat. Ja en el cinc-cents s'establiren a Mallorca families, generalment d'origen italià, que tingueren un gran protagonisme en el comerç exterior mallorquí. Endemés foren coneixedors dels productes que l'arxipèlag balear podia oferir al mercat internacional i de les mancances de les illes. A partir d'aquesta coneixença i inserint-se dins xarxes comercials més amplies, que anaven per exemple de
València a Gènova, dits mercaders extrangers es convertiren en agents indispensables per a que la economia mallorquina i la de la resta d'illes de l'arxipèlag fossin ben presents a les corrents del comerç internacional. Les funcions que assumiren poden semblar pròpies d'un "petit capitalisme", malgrat l'estudi d'aquestes xarxes més àmplies en las que s'inseriren permet vincular-ho al "gran capitalisme" del XVI i XVII. D'igual manera s'analitza l'aportació dels extrangers als diversos sectors del secundari.

Antoni Contreras: Enfermedades infecciosas en Mallorca renacentista

Autor: Antoni Contreras Mas
Título: Enfermedades infecciosas en Mallorca renacentista

Año: 2006
Procedencia: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana,/ año 2006; págs. 25 - 42
Lengua: Español
Páginas: 17
Formato: pdf

Síntesis: Les epidèmies de tipus contagiós foren un important factor de preocupació social a la Mallorca de l'Antic Règim. En el segle XVI, junt a les malalties d'aquest tipus conegudes d'abans, com la llepra o la pesta, s'advertiren noves patologies infeccioses epidèmiques, tals como el paludisme, conegutllavors com febres tercianes o quartanes, la sífilis o mal de sement i la tuberculosi o tisis. L'impacte social obligà a la freqüent promulgació de mesures encaminades a impedir llur difusió.

Margalida Bernat: Forns de Madina Mayurqa

Autor: Margalida Bernat i Roca
Título: Algunes notes sobre els forns de Madïna Mayurqa/ Ciutat de Mallorca al segle XIII

Año: 2006
Procedencia: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, año 2006; págs. 7 - 24
Lengua: Catalán
Páginas: 17
Formato: pdf

Síntesis: En el contexto del repartiment de lo que fue Madina Mayurqa, los hornos tuvieron un importante papel y fueron entregados de manera diferenciada de otros obradores. Con este trabajo se quiere recuperar la memoria de los hornos de época andalusí, a quienes fueron entregados y como se incrementó su número de acuerdo con los intereses de los conquistadores feudales. Así mismo, se hace una aproximación a los lugares de venta del pan y a las personas encargadas de ello, los flaquers y las flaqueres.